Educar la mirada, la mà i el sentiment.


Quant mes sàpigues mirar fora
mes creixeràs per dins.
Mirar és la forma d'eixamplar
el nostre espai interior.
Eulalia Bosch

Joan Fernández Cursach

Irene Verdú Esparza

dimecres, 4 d’agost del 2010

CAVALLS QUE PLOREN






El llibre de J. Jové, “Iniciació a l’art”, ens ha servit de base a l’hora de planificar esta activitat.
Experimentarem el món expressionista de Picasso a partir del “Guernica” i de l’obra prèvia associada a la seva gestació.
Materials necessaris
Només són necessaris folis, retoladors fins negres i algunes temperes.
Recomanem
-És molt important tindre sempre present el “Guernica”. Es podria repartir una fotocòpia en blanc i negre per a cada persona o projectar una transparència durant tota la sessió.
-En el plantejament de l’activitat se n’aniran suggerint altres obres de Picasso per a visionar-les.
-Convé explicar el “Guernica”: la seva història i el seu significat.
Plantejament de l'activitat
a) Observant el “Guernica”, fixar-se en el cavall agonitzant del quadre, sol ser associat al poble espanyol.
Picasso sempre va mantindre una intensa lluita entorn de la representació de cavalls ferits, en tràngol d’expirar.
Projectar dos cavalls o repartir fotocòpia.


Una vegada que s’han fixat en aquestos cavalls, han de prendre alguns apunts, sobretot dels seus caps.
Se’ls mostrarà obres de Picasso en els que certs animals, per exemple els bous, poden tindre rostre humà.
b) A partir de tot això, comencem a treballar amb esta idea: dibuixar cavalls humanitzats que ploren. Han de ser figuradament pareguts als realitzats al preparar el “Guernica”.
Submergir-nos en el món picassià dels ulls que ploren.
Visionar obres de Picasso relacionats amb cavalls, ulls, dones que ploren:
· Cap del bou amb estudis d’ulls
· Estudi per a un cap plorant
· Mare amb un xiquet mort.
· Cap de guerrer mort.
· Cap de cavall.
· Somni i mentida de Franco(II)
· Cap de dona plorant amb mocador.
· Mare i fill mort del “Guernica



c) Una vegada que s’han vist tots estos rostres i caps, començaran a prendre apunts sobre els ulls. S’ha d’insistir en el fet que els ulls i rostres visionats contenien elements metafòrics:





· Hi ha ulls en què les llàgrimes brollen com si es produïra un esclat que les escampa radialment pel rostre.

· Hi ha ulls que són com a bols que aboquen cap a l’exterior llàgrimes carregades d’immens dolor.

· Hi ha altres en què la xiqueta de l’ull és una llàgrima.

· Hi ha llàgrimes que graven solcs sobre les galtes, subratllant, amb el seu lent i dolorós lliscament, el perfil curvilini de les galtes.
· Hi ha pupil·les que són projectades cap a fora dels ulls.




Veiem com els ulls poden ser poesia expressionista, però també expressen el món de les emocions i sentiments.

Fan visible, com diria Klee, el invisible: el dolor, el desfici, l’angoixa.




d) Dibuixar cavalls que ploren.

Després de l’anàlisi dels ulls plasmats per Picasso, i recordant tot el que s’ha vist, és el moment de realitzar les seves pròpies obres picassianes:

1. Dibuixaran rostres femenins torturats pel patiment, el dolor i el terror.

2. Dibuixaran cavalls que ploren. A vegades serà la mateixa figura del cavall però amb diferents tipus de llàgrimes.



Insistim que tant els rostres femenins torturats com els cavalls que ploren, han d’inspirar-se en totes les obres que hauran vist.

Amb tots els dibuixos que s’hauran realitzat, es pot muntar una exposició que podria anar acompanyada de poemes expressionistes. També es poden enquadernar tots els folis i donar-los la forma de quadernet que, igualment, hauria d’incloure alguns poemes.

Esta activitat ha d’acabar amb una posada en comú perquè expressen allò que han viscut i experimentat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades relacionades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...