Educar la mirada, la mà i el sentiment.


Quant mes sàpigues mirar fora
mes creixeràs per dins.
Mirar és la forma d'eixamplar
el nostre espai interior.
Eulalia Bosch

Joan Fernández Cursach

Irene Verdú Esparza

dimecres, 21 de juliol del 2010

L'AUTORETRAT



“La sensació principal que em guia constantment al llarg de l'execució d'un retrat, depèn de la primera impressió que em proporciona la contemplació d'un rostre. Crec que l'expressió essencial d'una obra depèn quasi enterament de la projecció del sentiment de l'artista.
No m'entretinc a detallar tots els detalls del rostre ni a pintar-los un a un. Intente descobrir els seus trets essencials. Després es tracta de recrear-ho tot, tant el rostre com el color d'aquest. Els colors utilitzats en el seu estat pur o bé degradats pel blanc poden brindar-nos grans sensacions”
MATISSE
L'AUTOR
Pintor, dibuixant gràfic i escultor francès (1869-1954). La seua vasta trajectòria s'estén al llarg de tota la primera meitat del segle XX.
Vinculat al fauvisme, un dels moviments artístics abans de l'aparició del cubisme.
La vocació artística de Matisse és tardana i la seua formació està presidida per les influències de Cézanne i dels postimpressionistes.
Un dels seus principis fonamentals va ser: l'expressió per mitjà del color i les relacions entre les distintes tonalitats.
LA PRIMERA MIRADA
Es tracta d'un tema de gran senzillesa, el rostre d'una dona (la senyora Matisse) vista de front, realitzat amb gran economia de mitjans i basat en l'ús i la combinació dels colors purs: groc, roig i blau triats arbitràriament en funció de l'harmonia de la composició. Una audaç línia verda divideix el rostre en dos parts donant-li lluminositat i relleu per la combinació de colors.
ACTIVITAT
La proposta que presentem és àmplia, es podrà modificar segons les característiques de l'alumnat o segons els objectius que ens marquem. Es pot utilitzar lliurement el color (FAUVES), podem fer-ho per parelles, primer un observa el company i ho dibuixa i després, aquest fa de model. És convenient tindre un mural de cartolina negra per a exposar els treballs una vegada finalitzats.
Materials necessaris
  • Folis, quartilles, cartolines, retoladors, ceres, llapis i gomes, pegament de barra, espills xicotets, pintura de dits, maquillatge.
  • Es podrà utilitzar música per a crear ambient.
  • Retrats de l'alumnat (tipus carnet)
  • Fotos de retrats o autoretrats de pintors fauces (Matisse, Derain, Dufy…), Modigliani, Van Gogh, Cézanne.
Recomanem
  • Al tractar-se d'una activitat sobre el retrat o autoretrat, creiem convenient dedicar un cert temps a projectar una sèrie d'autoretrats que els artistes han realitzat al llarg del temps: Caravaggio, Rembrandt, Velázquez, Goya, Matisse, Van Gogh, Cézanne, M. Barceló etc.


  • No cal, dependrà del que ens proposem com a objectiu, donar a conèixer la vida d'aquestos artistes.

Plantejament de l'activitat

Iniciem esta activitat amb una fase prèvia de sensibilització i observació.
Per a això recorrerem a l'expressió corporal. Es tracta de cridar l'atenció de l'alumnat cap al seu propi rostre: tocant-lo, observant-lo, modificant-lo o pintant-lo. Hem de ressaltar la importància de combinar el treball corporal amb el treball plàstic.
“El retrat entès com un paisatge humà. Per a ser més precís, em situe davant d'un espill d'augment, dels que serveixen per a l'afaitat, i explore diverses posicions de la meua cara...”

Carta de Miró a Matisse en 1937







En un foli començarà dibuixant l'oval del cap i afegirà el coll i els muscles. Farà primer el dibuix al llapis.

Posteriorment dibuixarà alguns detalls del rostre: ulls, celles, cabell, nas, boca, orelles. No es tracta de buscar “pareguts”, sinó de descobrir trets essencials.

Al pintar, insistirem tant en els espais interiors del dibuix com en la importància del fons. Es poden ensenyar per a això alguns autoretrats de Van Gogh que resulten molt motivadors per a destacar aquest detall.



Convé permanentment emprar aquest paral·lelisme amb les obres d'art. En aquest cas podem triar diferents possibilitats: decorar el fons, fixar-se en el tipus de pinzellada (llarga, ondulada, punt, vertical, etc)
El nostre paper és portar a l'alumnat cap a un “adonar-se” dels seus propis trets: com són els seus ulls?, com és el seu nas?, com és la seua boca?, com són els seus llavis? i si cabell?...
Comentar-los que és bo modificar un poc els trets. Alguns quadres del pintor Modigliani poden servir d'exemple.


En el moment de pintar, convé que s'obliden del color real. Una vegada més el paral·lelisme amb les obres d'art. Utilitzar la consigna dels pintors fauves: si desitge posar color roig o verd, pose el roig o el verd més intens que tinc en les meves pintures. (Rellegir el text de Matisse o el de Van Gogh).
Es pot pintar amb temperes mesclades amb arena o sal per a pintar els fons per a donar una textura grumosa.
En la classe de llenguatge, es pot plantejar un complement a l'activitat utilitzant la descripció literària, en aquest cas, del seu propi autoretrat.

LA NOSTRA OPINIÓ

Els autoretrats que hem vist responen, en alguna mesura, a la mentalitat de l'època i a la manera d'expressar-se de cada artista. Uns destaquen amb força la línia i el dibuix, altres la llum i les ombres, altres la pinzellada i el color. Però en tots ells, l'artista va més enllà del que és simplement anatòmic o de paregut amb el model. Li interessa sobretot la part psicològica i l'estat interior del model.


TREBALLS DE L'ALUMNAT DE 3r DE PRIMÀRIA





Infantil retrata a Picasso:



Autoretrats infantil:

dimarts, 20 de juliol del 2010

INTRODUCCIÓ


Molts han sigut els intents per a definir el que s'entén per art. Autors com Gombrich diu que “l'art no existeix realment. Tan sols hi ha artistes”; Moritz Küng indica que “l'art, com el pensament, és inaccessible, intocable”; i Dino de Formaggio apunta que “Art és tot el que l'home anomena art”


No obstant, pareix que tots estan d'acord en què l'art són sensacions que, d'una o d'una altra manera, atrapen a l'espectador.

Com acostar l'art a les nostres xiquetes i xiquets? Aquesta és la gran pregunta que ens vam fer a l'hora d'elaborar aquest projecte. Les investigacions més renovadores han abandonat aquella idea que sobreestimava alguns aspectes parcials de l'Art (la forma artística, la vida de l'autor, etc.) centrant ara la seua atenció en l'estudi de dimensions específiques de la realitat artística, però, assumint que només en el seu conjunt es pot atendre la complexitat i multidimensionalitat dels fenòmens artístics. En general, es passa més temps comentant les obres d'art que gaudint-les. Nosaltres el que volem és que les xiquetes i xiquets gaudeixen de l'art. Per a nosaltres l'aula és com un taller. Per això la metodologia que ací exposarem, no és una simple tècnica independent i objectiva, sinó que és el fruit de la forma d'entendre l'educació. El taller són els xiquets i xiquetes, és una forma de treballar. És necessari que comprenguen que el fenomen de l'Art no és un fet exterior, de fora, sinó interior, de dins; que s'ha de viure amb l'art, és a dir, que l'art és part de la vida.

En el taller no cap un programa tancat, han de respectar-se les iniciatives de les xiquetes i xiquets, la qual cosa no impedeix que se'ls oriente i se'ls facilite unes pautes de treball.
El que pretenem és que desenvolupen el pensament visual per mitjà de l'observació i la visualització (ull intern) i així aconseguir un dels signes més evidents de maduresa, la contemplació conscient i mítica d'una obra d'art i, en definitiva, de l'entorn.
Monica Ozámiz

L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA


La funció de l'art, diu I. Wojnar, és crear una actitud d’esperit obert que se'ns presenta plena d'atenció, profunda, sensible i vigilant. Aquesta actitud cal veure-la com la síntesi de quatre elements, enllaçats íntimament entre si.

Aquestos elements són: la manera de percebre (fer a l'individu sensible i vigilant a tot objecte), la manera de sentir (comprèn tant el descobriment del jo com del món exterior), el tercer element es refereix a l'aspecte intel•lectual, és a dir, a l'adquisició del saber (es tracta d'un enriquiment dels coneixements, però també d'un despertar, per mitjà de l'obra d'art, dels interessos més profunds), finalment, el quart element consisteix en el fet de l'esperit creador (que no pot formar-se d'una altra manera que a través de les activitats creadores personals).

Com preparar a les xiquetes i xiquets per a apreciar l'obra d'art en tota la seua dimensió?

A l'obra d'art ens hem d'acostar amb esperit obert, amb sentit crític i amb predisposició per a realitzar un acte de coneixement. Aquests condicionants, al mateix temps, han d'anar acompanyades també de la senzillesa adequada per a escoltar el missatge que emet l'obra, és a dir sense posicions prèvies, sense prejudicis, i amb mirada disposada per a la sorpresa i el descobriment. Com diu Gombrich “mirar una obra d'art amb els ulls nets i aventurar-se en un viatge de descobriment, és una tasca un tant difícil, però també molt recompensada”.
Tot açò ens porta a desterrar qualsevol postura passiva davant del fet artístic, abans bé, necessitem una actitud activa, de recerca perceptiva i cognoscitiva.
Enfront de la passivitat perceptiva que es manifesta en el públic, en general, és necessari contraposar una actitud activa, de tal manera que les xiquetes i xiquets siguen capaços d'enfrontar-se a l'obra d'art de forma crítica i creativa.
Per això es necessitarà dialogar amb l'obra, un diàleg íntim, silenciós i sincer. L'ús de tècniques diverses de comunicació ens ajudaran a trencar amb eixe immobilisme.
En definitiva es tracta de donar resposta a aquestes preguntes: Com comunicar el gust per la vida? Amb quines paraules? Amb quins gestos? Amb quines mirades? Amb quins silencis?
Sobre les fitxes complementàries que presentem com a activitats a realitzar en l'aula, pot plantejar un perill que convé com més prompte millor espantar. Arnheim es pregunta si es pot ensenyar art. Per a ell l'apreciació de les obres d'art és, en gran manera, qüestió d'intuïció, i que el cultiu de la intuïció és la principal aportació que fa l'art a la formació humana.
El perill de què parlem cal associar-lo al contingut d'una faula de l'escriptor australià Gustav Meyrink, titulat “La maledicció del gripau”. D'ella s'ocupa Arnheim i J. Jové que donen la versió següent:
“La maledicció del gripau tracta d'un centcames que interpretava un bell ball en una plaça enfront de la pagoda blava. Des d'un racó l'observava atent el seu gelós enemic, el gripau. Quan el ballarí va parar a descansar, el gripau se li va acostar amb un missatge en què explicava que encara que era desmanotat i només tenia quatre potes se li donaven bé els comptes. Mentre observava el ball del centcames, hi havia una cosa que deia no poder entendre: «Com diables saps la pota que has de moure primer? I quina va la segona o la dessetena, o la centèsima? I quan mous la setzena pota, què fa la numero quaranta-vuit? S'està quieta, s'estira o es doblega?» El centcames, després d'un moment de perplexitat, va descobrir horroritzat que estava totalment paralitzat. Durant la resta de la seua vida mai va poder tornar a moure un membre”.
És a dir, la racionalista saviesa del gripau es va convertir en la maledicció que va paralitzar l'art del centcames.
No podria passar el mateix a l'hora d'utilitzar les fitxes que presentem, fent un ús de les mateixes d'una manera massa racionalista? Com compaginar la racionalista saviesa del gripau amb l'art en acció del centcames? Aquesta és la qüestió.
Desterrar el gripau pot significar que les xiquetes i xiquets giren sobre si mateixos, com guiats per l'art de la trompa inercial. Que naveguen sense rumb. I mirar l'art sense saber analitzar-lo no pareix molt potenciador.
Com aconseguir que el treball sobre les activitats que proposem no es convertisca en una cosa mecànica, en mera expressió formalista o academicista? Aquest és el gran repte.
Un repte que demanda instal•lar l'anàlisi de l'obra d'art en l'àmbit en què les emocions que alimenten la vida quotidiana facen acte de presència amb tota la seua plenitud i varietat.
L'art unit a la vida. I la vida feta art, encara que siga només durant l'estona en què es conviu en l'aula amb les activitats d'art. La vida de l'aula convertida en un autèntic taller d'art. És a dir, mestres vitalitzats per l'art que sàpiguen infondre aquesta vitalitat en els quefers de l'aula.
Estem totalment convençuts de la importància de l'art en la formació de la infància i de la joventut. No obstant, sabem que l'art està mínimament present en les aules. I quan ho fa, sol limitar-se a anàlisi d'obres, i, per molt importants que siguen, no basta amb això per a entendre l'art com una forma de coneixement.
L'art és fonamental per al desenvolupament complet de la persona i per al floriment de l'esperit “obert” la clau del qual està en la relació vital entre l'art i el xiquet. A propòsit d'això, diu I Wojnar: ”L'art intervé en els distints plans de la vida, la qual cosa té conseqüències no sols per a la sensibilitat estètica pròpiament dita, sinó també per a la vida intel•lectual, afectiva i ètica…, és a dir, s'arriba a una pedagogia estètica molt particular: la de l'esperit obert”.
Creiem plenament que l'art alberga un immens potencial educacional. El que li atribueixen figures de la importància com Read, Arnheim, Eisner, Dewey, Vigoskii, Freinet, I. Wojnar i Suchodolski, entre els pedagogs.
Hem d'intentar que l'alumnat senta que allò que s'ha viscut en l'aula ha valgut la pena viure-ho. En definitiva, l'essencial és la nostra capacitat de sorprendre'ns i fer que els altres se senten atrapats per l'elevat poder de seducció que té l'art. I sedueix, com diu J. Jové, “perquè condueix a l'enriquiment de totes les funcions psíquiques i perquè remou, agita o acaricia les fibres més fondes de l’ésser humà”.
Quines raons poden esgrimir-se per a no concedir al món escolar un rellevant paper a l'art?
Tant de bo que amb la nostra proposta donem un poc de vida en les aules!
Ens pareix fonamental, per a treballar aquest projecte, la formació i l’actitud del professorat que ha d'acompanyar a l'alumnat en aquesta aventura d'iniciar-los en l'art.
El component bàsic en l'art prové del propi escolar; açò és inqüestionablement cert. Però sobre el mestre recau la important tasca de crear una atmosfera que ha de conduir a la inventiva i a l'exploració. El docent ha de dirigir l'alumnat a què les seues ments fluïsquen amb total llibertat a la recerca de la màgia, la sorpresa, la bellesa…
Difícilment es podrà traure bon rendiment de l'art si el professorat ho viu com una cosa vivencialment aliena.
En qualsevol experiència artística, un dels elements més importants és el grau en què els escolars se senten embolicats.
I en això juga un paper primordial el docent per a evitar caure en una espontaneïtat acrítica. 
Per aconseguir que l'art prenga realment vida en les aules, un grup de mestres treballa amb aquest projecte. Periòdicament ens reunim per a reflexionar sobre el que anem experimentant a l'aula: comentem les fitxes, veiem els seus avantatges i dificultats, analitzem els treballs de les xiquetes i xiquets. En aquestes reunions no falten els comentaris a llibres sobre art i la seua didàctica, destacant aquells que són per a xiquetes i xiquets.
Volem fer de les nostres aules, uns espais de trobada en què la ment dels escolars tinga el privilegi de travar amistat amb Giotto, amb Velázquez, amb Goya, amb Picasso, amb Klee, amb Miró…; i tants altres artistes que al llarg de la història han sabut conduir la ment humana per sendes enriquidores.

TEXTOS PER A LA REFLEXIÓ



La contemplació d'obres d'art descriu un procés d'investigació i descobriment. Com més prompte s'acoste un a ells, millor. Nosaltres per aconseguir aquesta aproximació a l'Art proposem, a banda de l'obra en si, la lectura creativa de textos. Arribar a l'Art des d'uns textos i unes obres suposa reconèixer conceptes com descobrir, modelar el gust, despertar l'atenció, obrir camins al coneixement racional i a la sensibilitat.


L'obra d'art ha de ser no sols percebuda, sinó també penetrada, compresa i analitzada. Per això donem tanta importància a la lectura, anàlisi i comentari de textos relacionats amb l'art. Com es podrà veure, cada fitxa-activitat s'inicia amb un text.

Presentem un annex de textos tant d'artistes com d'especialistes i crítics d'art. La labor del docent és clau i fonamental a l'hora de comentar els textos. Som conscients que els textos que presentem no es poden posar en les mans dels xiquetes i xiquets. No és aquesta la seua finalitat.

En el fons el que volem és que es reflexione amb l'alumnat sobre el món de l'art: Què és l'art? Quina relació existeix entre l'art i la bellesa? De què distintes maneres es manifesta l'art? 
L'èxit pot corrompre? Per què només veiem, en general, art occidental? 
I les dones artistes? Quins materials empren? Quins sentiments expressen els colors?
Les xiquetes i xiquets segur continuaran plantejant més preguntes.

MIRA! ELEMENTS BÀSICS DE LA IMATGE

Són molts els elements que es poden analitzar en qualsevol imatge fixa. Nosaltres, tenint en compte que treballem amb menors, hem considerat fonamental centrar-nos en aquestos: el punt i la línia, la llum i el color.
El punt i la línia

El punt té una gran força d'atracció sobre l'ull. Com diu Kandinsky “el punt és la forma mínima temporal”. I la línia podem definir-la com un punt en moviment. “La línia, deia Klee, és un punt que se n'ha anat de passeig”.


Quan parlem de la línia, en general, parlem de dibuix, però convé recordar que la línia té una força expressiva en si mateix i que, per tant, té un valor que hem d'intentar descobrir.

La línia és la forma d'expressió amb què està més familiaritzat l'alumnat. Els seus recursos amb el dibuix estan més desenvolupats generalment, que amb el color. El nen dibuixa amb espontaneïtat i sabem que la característica fonamental d'aquestos dibuixos, és el seu sincretisme.

És molt important que quan l'alumnat comence a observar el seu entorn i, al mateix temps, intente plasmar-ho plàsticament, conserve aquest sincretisme tan característic. En aquest moment el seu dibuix pot perdre espontaneïtat i frescor. Té temor a equivocar-se, i comença a reflectir la por en els seus traços i en les seues composicions, perquè no entén el que li demana l'adult.
La tasca del professorat és respectar el dibuix de l'escolar i procurar allunyar eixa inseguretat i aquesta por. Hem de pensar que la falta d'espontaneïtat tal vegada és producte d'un mal enfocament pedagògic.
Hem de treballar el punt i la línia mitjançant diversos exercicis i activitats.
- Analitzar el punt tancat en si mateix, segons l'espai que ocupa i segons les variacions de mesura, quantitat i agrupació.
- Conèixer i analitzar les diferents qualitats de la línia segons hàgem emprat un material o un altre.
- Segons la seua direcció i la seua situació en un espai, la línia té un valor o un altre (línia horitzontal: quieta, reposada, freda; vertical: estàtica, càlida; diagonal: inici, dinamisme).
- Comprovar que amb la incorporació del gest, siga fet amb la mà o amb el braç o amb tot el cos, la línia adquireix diferents formes expressives.
- Color i línia en els ritmes interrelacionats amb les diferents manifestacions artístiques, com la música, la dansa, l'expressió corporal, etc. com també amb la realitat quotidiana.
La llum
La llum permet crear ombres, ressaltar colors, destacar volums. La llum ha segut utilitzada pels artistes de totes les èpoques per a expressar sentiments i emocions. La llum determina el significat d'una imatge. Posa en evidència algunes coses i amaga, al mateix temps, altres.
A l'hora d'estudiar la llum, hem de tindre en compte la seua qualitat. La qualitat de la llum depèn del seu grau de dispersió, la seua direcció, l'altura.
La llum exerceix un paper fonamental en la dialèctica realitat-irrealitat del missatge representat i estarà en funció del que es vol expressar i com es pretén comunicar.
Des de sempre els artistes plàstics han fet un ús expressiu de la llum per a reforçar la dramaticitat, el misteri o la serenitat en les seues composicions.
Convidem a entrar en esta divertida i fascinant aventura d'aproximació a l'art a través de la llum. Només així podrem descobrir el dramatisme de les llums, observar les llums fredes i les llums càlides, mirar la llum misteriosa i sentir el centelleig de llums i ombres, percebre la llum en un dia de pluja o la llum de la tempestat i de la calma, mirar i observar les formes, les textures i les línies de la llum, mirar les llums nocturnes o la llum celestial…
Com deia Caravaggio, la pintura és llum.


El color
Amb el color es poden fer moltes coses, moltes més que omplir un dibuix, costum encara molt usada en les escoles i en les famílies. Es pensa que amb ella l'escolar és més net i ordenat, i s'oblida que perd la seua espontaneïtat i es queda sense conèixer el color com quelcom que parla per si sol.
Descobrir el món del color i la seua potència expressiva és un treball que ha de fer-se individualment.
Tot el món sabem que el color es manifesta de múltiples maneres. Podem comprovar com el color pot traduir o explicar un espai, una forma real o imaginada, com pot ser el llenguatge dels nostres sentiments.
És convenient no limitar els materials i deixar que l'alumnat porte el color al seu món particular i el convertisca en un medi d'expressió.
Els escolars amb l'ajuda del docent aniran descobrint els colors bàsics (blau, roig, groc) i amb la seua mescla diferenciaran els colors primaris dels secundaris, i els colors càlids dels freds.
Constataran la relació entre el color i la natura i d'aquesta manera es desenvoluparà la capacitat d'observació i l’anàlisi del cromatisme que ens rodeja. Serà una manera d'usar el color de forma objectiva. Però per a estimular la creativitat i la fantasia haurà de treballar el color de forma subjectiva. El color en llibertat.
L'ús del color en el camp educatiu ha de cuidar-se i mesurar-se, perquè cada color presenta connotacions específiques. Cada persona reacciona de diferent forma davant de semblants estímuls cromàtics.

El volum
El volum comporta un espai tridimensional que no és conegut pels xiquets o xiquetes.
El xiquet sent i coneix l'espai, i ho sent com quelcom que està present en la seua vida. Sap que es mou per ell i que el pot utilitzar. Li agrada recrear-lo. En definitiva, esta desenvolupant la seua creativitat espacial.
La tasca del professorat ha de ser la de desenvolupar el coneixement de les formes tridimensionals com a elements expressius, tenint en compte tant l'espai buit com l'espai ple.
Procurarem que el xiquet o xiqueta tinga al seu abast una gran diversitat de materials i que aprenga a conèixer-los, que investigue les possibilitats que aquestos li brinden per a expressar-se amb ells creant formes, volums i espais.

DIFERENTS MATERIALS


Els materials apropiats i el desenvolupament de tècniques convenients constitueixen una part important de l'expressió artística. Els materials es consideren bons si contribueixen a satisfer les necessitats de la persona i li ajuda a expressar el que té en la seua ment.

Hem de procurar disposar dels materials més variats. No oblidem que l'important és la imaginació i, per tant, ha d'insistir el docent en alliberar a la xiqueta o xiquet d'eixos prejudicis de consumidor que la societat actual ens bombardeja.

Amb un poc d'imaginació seran molts els materials i recursos que l'alumnat trobarà per a construir-se els seus propis elements que li van a ajudar a expressar-se.
Presentem ací una sèrie de suggeriments, no per a ser presos al peu de la lletra.
Aquest apartat és bàsic per a tots els nivells, el coneixement dels materials i el seu ús més indicat per a cada proposta enriquirà el llenguatge plàstic de l'alumnat.
Convé acostumar a l'escolar des del principi a manejar els materials, els instruments i les tècniques sense por.
En cadascuna de les fitxes complementàries suggerim els materials fonamentals per a dur a terme l'activitat. Ací fem una breu ressenya d'aquells que ens pareixen bàsics.
• Ceres:
- per a cobrir el material suport
- buscar amb elles transparències
- combinades amb altres materials
- per a esgrafiat
Temperes i acrílics:
- fàcils d'utilitzar i, si vinguera al cas, fàcil de preparar (color en pols, aigua i cola)
- poden utilitzar-se directament (opacitat) o diluïdes amb aigua (transparències)
- possibilitat de treballar-los amb altres materials
Pintura de dits:
- molt útils per a jugar amb els colors i descobrir les seues característiques.
- poden combinar-se amb altres materials.
Aquarel•les: 
- com pinten per transparència, el seu maneig es fa més difícil. No són imprescindibles.
Oli:
- té moltes possibilitats i força expressiva. Tarda a eixugar i es dissol amb aiguarràs. No ho recomanem per a alumnat de poca edat.
Collage:
- aprofitar els diferents tipus de paper (periòdics, revistes, fotocòpies…)
- combinacions entre paper, pintura, roba, cartó, fusta, etc.…
- amb elements naturals i de rebuig.
Matèria:
- descobrir les propietats de les terres, les arpilleres, etc.
- treballar la matèria amb les mans
- conèixer el fang. Potenciar el tacte, les textures, el ple i el buit. No abusar de l'ús de la plastilina.
- la pasta de paper. És fàcil de confeccionar i proporciona uns resultats molt bons. Es pot pintar.
- “objectes” trobats”: productes de rebuig, sense cap valor, a vegades trobats casualment, en els quals podem trobar un sentit estètic.
Altres materials
- per a pintar: pinzells blans i durs, grans i xicotets, nous i vells. Però per a pintar hi ha molts altres utensilis: les pròpies mans, esponges, draps, fustes, canyes, espàtules. També paletes, plats, taulellets.
- escaiola, material blanc per a embalar.
- fustes de diferents tipus: contraxapat, tablex, llistons…)
- paper en abundància. Haurà de totes classes i colors i des del mes fi fins als cartons. Rotllos grans i petits.
- llapis, retoladors, gomes d'esborrar, pegament, tisores, carbonets, guix de colors, pots, gots de plàstic…
- teixits, llanes, fils, fils d'aram, plàstics,… qualsevol material.
No és possible parlar de tots els materials que es poden trobar, ni de tot el que es pot fer amb ells. El nombre de materials que podrien considerar-se apropiats per a l'expressió artística és infinit.

LES FITXES DE TREBALL


Les fitxes que ací presentem pretenen subratllar i reforçar continguts d'especial rellevància per a iniciar el xiquet i xiqueta en l'art. S'han d'utilitzar d'una manera molt lliure i flexible.


No voldríem de cap manera que estes fitxes es convertiren en una successió de denses activitats que, en compte d'acostar-los a l'art, foren un obstacle perquè l'alumnat sentira el plaer del descobriment de l'obra artística.

El nostre objectiu és molt clar: facilitar al màxim el coneixement de les obres d'art perquè després es treballe amb elles, es jugue amb elles i així s'arribe a personalitzar-les. Quan una xiqueta o xiquet veu una obra d'art, sent la necessitat expressar-lo i fer la seua pròpia interpretació. El contacte amb els grans artistes i la seua obra és tan necessari com les pràctiques amb els distints materials. No podem oblidar que són molts els llenguatges amb els quals podem expressar-nos. L'art és un d'ells.

Estructura de les fitxes 
La utilització de cada fitxa suposa iniciar un viatge. Un viatge on descobrir significa llevar tot el que sobra, llevar tot el que cobreix i impedeix aconseguir una disposició mental oberta a l'emoció del descobriment de l'art. Cada fitxa consta de cinc apartats:
Lectura d'un text. Ja ens hem referit a això. Recordem que el mestre és fonamental en aquest moment.
La primera mirada. En cada fitxa destaquem una obra (quadre- base) encara que es treballa fonamentalment amb ella, esta mirada sempre va acompanyada amb altres obres relacionades amb el quadre–base. És important aquesta primera mirada. Quina impressió ens produeix la contemplació de l'obra? Ha de ser una lectura tranquil•la i senzilla. Despertar la curiositat inevitable. A poc a poc s'anirà descobrint què ens vol contar l'artista, el relat, la font d'inspiració...
L'autor. Quines dades coneixem de l'artista?: la seua vida , la seua formació, la seua activitat, la seua obra.
Plantejament de l'activitat. Totes les activitats ofereixen múltiples possibilitats. Cada mestra o mestre les podrà modificar segons les metes que es propose i segons les circumstàncies. Amb aquestes activitats aniran descobrint els recursos de l'artista: les tècniques, la llum, el color, la línia, la composició...En cada activitat indiquem: el que busquem, els materials necessaris, fem recomanacions, plantegem l'activitat pròpiament dita, i suggerim altres possibilitats o variacions.
La música. En moltes activitats podrà servir de suport. El color i el so són el llenguatge de la vida. Molts pintors treballaven acompanyats de la música, altres en silenci. Molts quadres de Klee o Kandinsky són pura poesia i musicalitat.

BIBLIOGRAFIA

-Wenham, Martin 
Entender el arte: una guía para el profesorado.
Editorial Graó


-LOWENFELD, V. 
Desarrollo de la capacidad creadora.
Editorial Kapelusz. Buenos Aires 1980


-ARNHEIM R. 

Consideraciones sobre la educación artística.
Paidos Barcelona 1993


-FREINET, E. 

Dibujos y pinturas de niños
Editorial Laia barcelona 1972


-VIGOSKII 

La imaginación y el arte en la infancia
Editorial Akal Madrid 1990


-EISNER, E. 

Procesos cognitivos y currículo
Editorial Martínez Roca. Barcelona 1987


-GARDNER, H. 

Educación artística y desarrollo humano
Editorial Paidos Barcelona 1994


-JOVÉ J. 

Iniciación al arte. Propuesta de un modelo didáctico centrado en los procesos de producción.
Antonio Machado Libros. Madrid 2001


-Amazonas con pincel

Victoria Combalia
Editorial Destino


-Historia del arte
E. H. Gombrich
Editorial Debate


-¿Qué estás mirando?150 años de arte moderno en un abrir y cerrar de ojos
Will Gompertz
Editorial Taurus

-La educación artística no son manualidades. Nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual. 
María Acaso
Edit: La Catarata

-De lo espiritual en el arte
Kandinsky
Ed. Barral/Labor





LLIBRES PER A PETITS

- MIRAR LA PINTURA A TRAVÉS DE LOS SIGLOS.
Caroline Desnoëttes. 

FACTORIA K DE LIBROS




- ANIMALARIO. (Arte de la India)
FACTORIA K DE LIBROS

- EL MEU PRIMER LLIBRE D’ART.
Selecció de Lucy Micklethwait . 

 EDITORIAL MOLINO

- LES TABLEAUX DE MARCEL.
Anthony Browne. 

KALEIDOSCOPE (francesa).

- PEQUEÑO MUSEO.
Editorial CORIMBO.

-LEONARDO DA VINCI. EL GENIO QUE DEFINIÓ EL RENACIMIENTO
John Phillips ALTEA

-¡MIRA! LA LUZ EN EL ARTE
Gillian Wolfe 

RBA ED. SERIES

-EL MUSEO DE LAS AVENTURAS: EL CÓDIGO LEONARDO
Thomas Brezina SM

-FORMAS DE MUSEO
RBA ED. SERIES

-LOS COLORES MÁGICOS DE LA PEQUEÑA BRUJA
Dietl E. TIMUN MAS

-DESCUBRE EL JUEGO DE DALÍ
Riverol A. DESTINO

-EL SUEÑO DE MIRÓ
Arbat C. BROSQUIL

-EL SUEÑO DE DALÍ
Arbat C. BROSQUIL

-EL SUEÑO DE TOULOUSE-LAUTREC
Urcaray A BROSQUIL

-EL SUEÑO DESOROLLA
Rivera M. BROSQUIL

-“ARTETERAPIA” conocimiento interior a través de la expresión artística.
López M. TUTOR

-MANUAL DE MUSEOS
Ballart J. SÍNTESIS


-PEQUEÑO MUSEO
Ed. Corimbo

-ORGANIZACIÓN Y DISEÑO DE EXPOSICIONES. SU RELACIÓN CON EL MUSEO.
Belcher M. TREA

-ITINERARIOS DIDÁCTICOS
(THYSEN BARCELONA)

-MATERIALES FUNDACIÓN MIRÓ

Entrades relacionades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...