El punt i la línia
El punt té una gran força d'atracció sobre l'ull. Com diu Kandinsky “el punt és la forma mínima temporal”. I la línia podem definir-la com un punt en moviment. “La línia, deia Klee, és un punt que se n'ha anat de passeig”.
Quan parlem de la línia, en general, parlem de dibuix, però convé recordar que la línia té una força expressiva en si mateix i que, per tant, té un valor que hem d'intentar descobrir.
La línia és la forma d'expressió amb què està més familiaritzat l'alumnat. Els seus recursos amb el dibuix estan més desenvolupats generalment, que amb el color. El nen dibuixa amb espontaneïtat i sabem que la característica fonamental d'aquestos dibuixos, és el seu sincretisme.
És molt important que quan l'alumnat comence a observar el seu entorn i, al mateix temps, intente plasmar-ho plàsticament, conserve aquest sincretisme tan característic. En aquest moment el seu dibuix pot perdre espontaneïtat i frescor. Té temor a equivocar-se, i comença a reflectir la por en els seus traços i en les seues composicions, perquè no entén el que li demana l'adult.
La tasca del professorat és respectar el dibuix de l'escolar i procurar allunyar eixa inseguretat i aquesta por. Hem de pensar que la falta d'espontaneïtat tal vegada és producte d'un mal enfocament pedagògic.
Hem de treballar el punt i la línia mitjançant diversos exercicis i activitats.
- Analitzar el punt tancat en si mateix, segons l'espai que ocupa i segons les variacions de mesura, quantitat i agrupació.
- Conèixer i analitzar les diferents qualitats de la línia segons hàgem emprat un material o un altre.
- Segons la seua direcció i la seua situació en un espai, la línia té un valor o un altre (línia horitzontal: quieta, reposada, freda; vertical: estàtica, càlida; diagonal: inici, dinamisme).
- Comprovar que amb la incorporació del gest, siga fet amb la mà o amb el braç o amb tot el cos, la línia adquireix diferents formes expressives.
- Color i línia en els ritmes interrelacionats amb les diferents manifestacions artístiques, com la música, la dansa, l'expressió corporal, etc. com també amb la realitat quotidiana.
La llum
La llum permet crear ombres, ressaltar colors, destacar volums. La llum ha segut utilitzada pels artistes de totes les èpoques per a expressar sentiments i emocions. La llum determina el significat d'una imatge. Posa en evidència algunes coses i amaga, al mateix temps, altres.
A l'hora d'estudiar la llum, hem de tindre en compte la seua qualitat. La qualitat de la llum depèn del seu grau de dispersió, la seua direcció, l'altura.
La llum exerceix un paper fonamental en la dialèctica realitat-irrealitat del missatge representat i estarà en funció del que es vol expressar i com es pretén comunicar.
Des de sempre els artistes plàstics han fet un ús expressiu de la llum per a reforçar la dramaticitat, el misteri o la serenitat en les seues composicions.
Convidem a entrar en esta divertida i fascinant aventura d'aproximació a l'art a través de la llum. Només així podrem descobrir el dramatisme de les llums, observar les llums fredes i les llums càlides, mirar la llum misteriosa i sentir el centelleig de llums i ombres, percebre la llum en un dia de pluja o la llum de la tempestat i de la calma, mirar i observar les formes, les textures i les línies de la llum, mirar les llums nocturnes o la llum celestial…
Com deia Caravaggio, la pintura és llum.
El color
Amb el color es poden fer moltes coses, moltes més que omplir un dibuix, costum encara molt usada en les escoles i en les famílies. Es pensa que amb ella l'escolar és més net i ordenat, i s'oblida que perd la seua espontaneïtat i es queda sense conèixer el color com quelcom que parla per si sol.
Descobrir el món del color i la seua potència expressiva és un treball que ha de fer-se individualment.
Tot el món sabem que el color es manifesta de múltiples maneres. Podem comprovar com el color pot traduir o explicar un espai, una forma real o imaginada, com pot ser el llenguatge dels nostres sentiments.
És convenient no limitar els materials i deixar que l'alumnat porte el color al seu món particular i el convertisca en un medi d'expressió.
Els escolars amb l'ajuda del docent aniran descobrint els colors bàsics (blau, roig, groc) i amb la seua mescla diferenciaran els colors primaris dels secundaris, i els colors càlids dels freds.
Constataran la relació entre el color i la natura i d'aquesta manera es desenvoluparà la capacitat d'observació i l’anàlisi del cromatisme que ens rodeja. Serà una manera d'usar el color de forma objectiva. Però per a estimular la creativitat i la fantasia haurà de treballar el color de forma subjectiva. El color en llibertat.
L'ús del color en el camp educatiu ha de cuidar-se i mesurar-se, perquè cada color presenta connotacions específiques. Cada persona reacciona de diferent forma davant de semblants estímuls cromàtics.
El volum
El volum comporta un espai tridimensional que no és conegut pels xiquets o xiquetes.
El xiquet sent i coneix l'espai, i ho sent com quelcom que està present en la seua vida. Sap que es mou per ell i que el pot utilitzar. Li agrada recrear-lo. En definitiva, esta desenvolupant la seua creativitat espacial.
La tasca del professorat ha de ser la de desenvolupar el coneixement de les formes tridimensionals com a elements expressius, tenint en compte tant l'espai buit com l'espai ple.
Procurarem que el xiquet o xiqueta tinga al seu abast una gran diversitat de materials i que aprenga a conèixer-los, que investigue les possibilitats que aquestos li brinden per a expressar-se amb ells creant formes, volums i espais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada