Educar la mirada, la mà i el sentiment.


Quant mes sàpigues mirar fora
mes creixeràs per dins.
Mirar és la forma d'eixamplar
el nostre espai interior.
Eulalia Bosch

Joan Fernández Cursach

Irene Verdú Esparza

dimarts, 20 de juliol de 2010

L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA


La funció de l'art, diu I. Wojnar, és crear una actitud d’esperit obert que se'ns presenta plena d'atenció, profunda, sensible i vigilant. Aquesta actitud cal veure-la com la síntesi de quatre elements, enllaçats íntimament entre si.

Aquestos elements són: la manera de percebre (fer a l'individu sensible i vigilant a tot objecte), la manera de sentir (comprèn tant el descobriment del jo com del món exterior), el tercer element es refereix a l'aspecte intel•lectual, és a dir, a l'adquisició del saber (es tracta d'un enriquiment dels coneixements, però també d'un despertar, per mitjà de l'obra d'art, dels interessos més profunds), finalment, el quart element consisteix en el fet de l'esperit creador (que no pot formar-se d'una altra manera que a través de les activitats creadores personals).

Com preparar a les xiquetes i xiquets per a apreciar l'obra d'art en tota la seua dimensió?

A l'obra d'art ens hem d'acostar amb esperit obert, amb sentit crític i amb predisposició per a realitzar un acte de coneixement. Aquests condicionants, al mateix temps, han d'anar acompanyades també de la senzillesa adequada per a escoltar el missatge que emet l'obra, és a dir sense posicions prèvies, sense prejudicis, i amb mirada disposada per a la sorpresa i el descobriment. Com diu Gombrich “mirar una obra d'art amb els ulls nets i aventurar-se en un viatge de descobriment, és una tasca un tant difícil, però també molt recompensada”.
Tot açò ens porta a desterrar qualsevol postura passiva davant del fet artístic, abans bé, necessitem una actitud activa, de recerca perceptiva i cognoscitiva.
Enfront de la passivitat perceptiva que es manifesta en el públic, en general, és necessari contraposar una actitud activa, de tal manera que les xiquetes i xiquets siguen capaços d'enfrontar-se a l'obra d'art de forma crítica i creativa.
Per això es necessitarà dialogar amb l'obra, un diàleg íntim, silenciós i sincer. L'ús de tècniques diverses de comunicació ens ajudaran a trencar amb eixe immobilisme.
En definitiva es tracta de donar resposta a aquestes preguntes: Com comunicar el gust per la vida? Amb quines paraules? Amb quins gestos? Amb quines mirades? Amb quins silencis?
Sobre les fitxes complementàries que presentem com a activitats a realitzar en l'aula, pot plantejar un perill que convé com més prompte millor espantar. Arnheim es pregunta si es pot ensenyar art. Per a ell l'apreciació de les obres d'art és, en gran manera, qüestió d'intuïció, i que el cultiu de la intuïció és la principal aportació que fa l'art a la formació humana.
El perill de què parlem cal associar-lo al contingut d'una faula de l'escriptor australià Gustav Meyrink, titulat “La maledicció del gripau”. D'ella s'ocupa Arnheim i J. Jové que donen la versió següent:
“La maledicció del gripau tracta d'un centcames que interpretava un bell ball en una plaça enfront de la pagoda blava. Des d'un racó l'observava atent el seu gelós enemic, el gripau. Quan el ballarí va parar a descansar, el gripau se li va acostar amb un missatge en què explicava que encara que era desmanotat i només tenia quatre potes se li donaven bé els comptes. Mentre observava el ball del centcames, hi havia una cosa que deia no poder entendre: «Com diables saps la pota que has de moure primer? I quina va la segona o la dessetena, o la centèsima? I quan mous la setzena pota, què fa la numero quaranta-vuit? S'està quieta, s'estira o es doblega?» El centcames, després d'un moment de perplexitat, va descobrir horroritzat que estava totalment paralitzat. Durant la resta de la seua vida mai va poder tornar a moure un membre”.
És a dir, la racionalista saviesa del gripau es va convertir en la maledicció que va paralitzar l'art del centcames.
No podria passar el mateix a l'hora d'utilitzar les fitxes que presentem, fent un ús de les mateixes d'una manera massa racionalista? Com compaginar la racionalista saviesa del gripau amb l'art en acció del centcames? Aquesta és la qüestió.
Desterrar el gripau pot significar que les xiquetes i xiquets giren sobre si mateixos, com guiats per l'art de la trompa inercial. Que naveguen sense rumb. I mirar l'art sense saber analitzar-lo no pareix molt potenciador.
Com aconseguir que el treball sobre les activitats que proposem no es convertisca en una cosa mecànica, en mera expressió formalista o academicista? Aquest és el gran repte.
Un repte que demanda instal•lar l'anàlisi de l'obra d'art en l'àmbit en què les emocions que alimenten la vida quotidiana facen acte de presència amb tota la seua plenitud i varietat.
L'art unit a la vida. I la vida feta art, encara que siga només durant l'estona en què es conviu en l'aula amb les activitats d'art. La vida de l'aula convertida en un autèntic taller d'art. És a dir, mestres vitalitzats per l'art que sàpiguen infondre aquesta vitalitat en els quefers de l'aula.
Estem totalment convençuts de la importància de l'art en la formació de la infància i de la joventut. No obstant, sabem que l'art està mínimament present en les aules. I quan ho fa, sol limitar-se a anàlisi d'obres, i, per molt importants que siguen, no basta amb això per a entendre l'art com una forma de coneixement.
L'art és fonamental per al desenvolupament complet de la persona i per al floriment de l'esperit “obert” la clau del qual està en la relació vital entre l'art i el xiquet. A propòsit d'això, diu I Wojnar: ”L'art intervé en els distints plans de la vida, la qual cosa té conseqüències no sols per a la sensibilitat estètica pròpiament dita, sinó també per a la vida intel•lectual, afectiva i ètica…, és a dir, s'arriba a una pedagogia estètica molt particular: la de l'esperit obert”.
Creiem plenament que l'art alberga un immens potencial educacional. El que li atribueixen figures de la importància com Read, Arnheim, Eisner, Dewey, Vigoskii, Freinet, I. Wojnar i Suchodolski, entre els pedagogs.
Hem d'intentar que l'alumnat senta que allò que s'ha viscut en l'aula ha valgut la pena viure-ho. En definitiva, l'essencial és la nostra capacitat de sorprendre'ns i fer que els altres se senten atrapats per l'elevat poder de seducció que té l'art. I sedueix, com diu J. Jové, “perquè condueix a l'enriquiment de totes les funcions psíquiques i perquè remou, agita o acaricia les fibres més fondes de l’ésser humà”.
Quines raons poden esgrimir-se per a no concedir al món escolar un rellevant paper a l'art?
Tant de bo que amb la nostra proposta donem un poc de vida en les aules!
Ens pareix fonamental, per a treballar aquest projecte, la formació i l’actitud del professorat que ha d'acompanyar a l'alumnat en aquesta aventura d'iniciar-los en l'art.
El component bàsic en l'art prové del propi escolar; açò és inqüestionablement cert. Però sobre el mestre recau la important tasca de crear una atmosfera que ha de conduir a la inventiva i a l'exploració. El docent ha de dirigir l'alumnat a què les seues ments fluïsquen amb total llibertat a la recerca de la màgia, la sorpresa, la bellesa…
Difícilment es podrà traure bon rendiment de l'art si el professorat ho viu com una cosa vivencialment aliena.
En qualsevol experiència artística, un dels elements més importants és el grau en què els escolars se senten embolicats.
I en això juga un paper primordial el docent per a evitar caure en una espontaneïtat acrítica. 
Per aconseguir que l'art prenga realment vida en les aules, un grup de mestres treballa amb aquest projecte. Periòdicament ens reunim per a reflexionar sobre el que anem experimentant a l'aula: comentem les fitxes, veiem els seus avantatges i dificultats, analitzem els treballs de les xiquetes i xiquets. En aquestes reunions no falten els comentaris a llibres sobre art i la seua didàctica, destacant aquells que són per a xiquetes i xiquets.
Volem fer de les nostres aules, uns espais de trobada en què la ment dels escolars tinga el privilegi de travar amistat amb Giotto, amb Velázquez, amb Goya, amb Picasso, amb Klee, amb Miró…; i tants altres artistes que al llarg de la història han sabut conduir la ment humana per sendes enriquidores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades relacionades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...