Educar la mirada, la mà i el sentiment.


Quant mes sàpigues mirar fora
mes creixeràs per dins.
Mirar és la forma d'eixamplar
el nostre espai interior.
Eulalia Bosch

Joan Fernández Cursach

Irene Verdú Esparza

dimarts, 20 de juliol de 2010

INTRODUCCIÓ


Molts han sigut els intents per a definir el que s'entén per art. Autors com Gombrich diu que “l'art no existeix realment. Tan sols hi ha artistes”; Moritz Küng indica que “l'art, com el pensament, és inaccessible, intocable”; i Dino de Formaggio apunta que “Art és tot el que l'home anomena art”


No obstant, pareix que tots estan d'acord en què l'art són sensacions que, d'una o d'una altra manera, atrapen a l'espectador.

Com acostar l'art a les nostres xiquetes i xiquets? Aquesta és la gran pregunta que ens vam fer a l'hora d'elaborar aquest projecte. Les investigacions més renovadores han abandonat aquella idea que sobreestimava alguns aspectes parcials de l'Art (la forma artística, la vida de l'autor, etc.) centrant ara la seua atenció en l'estudi de dimensions específiques de la realitat artística, però, assumint que només en el seu conjunt es pot atendre la complexitat i multidimensionalitat dels fenòmens artístics. En general, es passa més temps comentant les obres d'art que gaudint-les. Nosaltres el que volem és que les xiquetes i xiquets gaudeixen de l'art. Per a nosaltres l'aula és com un taller. Per això la metodologia que ací exposarem, no és una simple tècnica independent i objectiva, sinó que és el fruit de la forma d'entendre l'educació. El taller són els xiquets i xiquetes, és una forma de treballar. És necessari que comprenguen que el fenomen de l'Art no és un fet exterior, de fora, sinó interior, de dins; que s'ha de viure amb l'art, és a dir, que l'art és part de la vida.

En el taller no cap un programa tancat, han de respectar-se les iniciatives de les xiquetes i xiquets, la qual cosa no impedeix que se'ls oriente i se'ls facilite unes pautes de treball.
El que pretenem és que desenvolupen el pensament visual per mitjà de l'observació i la visualització (ull intern) i així aconseguir un dels signes més evidents de maduresa, la contemplació conscient i mítica d'una obra d'art i, en definitiva, de l'entorn.
Monica Azami

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades relacionades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...