Educar la mirada, la mà i el sentiment.


Quant mes sàpigues mirar fora
mes creixeràs per dins.
Mirar és la forma d'eixamplar
el nostre espai interior.
Eulalia Bosch

Joan Fernández Cursach

Irene Verdú Esparza

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 d’agost del 2010

JOCS DE COLOR I COMPOSICIÓ


“Kandinsky es proposarà la defensa a ultrança d'una pintura dirigida a la sensibilitat, en la que cal parlar de colorit sonor, somniació, poesia i enigma. D'una gran força espiritual, la seua pintura és exemple d'integritat i d'obertura intel·lectual cap a altres arts com la poesia i la música...”



José M. Brolle

“Els tres plànols bàsics (triangle, quadrat, cercle) són elements bàsics i essencials del quefer pictòric. Són les arrels de les formes artístiques. Si esta afinitat profunda és real, confirma la nostra idea que fets que apareixen superficialment sense connexió entre si posseeixen no obstant un origen comú”

Kandinsky





El nom de l'activitat indica clarament el que volem dels xiquets i xiquetes: introduir-los en els jocs de composició i, al mateix temps, que realitzen exercicis per al domini del color.



Materials necessaris 

· Un foli amb sis figures geomètriques (dos cercles, dos triangles, dos quadrats) 
· Pinzells, cartolines negres, tisores i pegament de barra.
· Temperes: colors primaris (groc, roig i blau)

Recomanem 
· Seria interessant que veren il·lustracions o diapositives d'art abstracte- geomètric. Parlar-los d'aquest estil de pintura. 

· Exemples d'aquest art poden trobar-se en els suprematistes i en els conductivistes.


Plantejament de l'activitat

Es podria començar l'activitat veient aquest abstracte geomètric. 


Es reparteixen els folis fotocopiats amb les sis figures. Si es creu més interessant, podrien fer-les l'alumnat, així es treballaria el dibuix lineal. Han de triar un color primari per a cada figura geomètrica simple. Tria el color i la figura lliurement. 
Se sap, per les moltes experiències fetes, que els xiquets distribueixen el groc per al triangle, el roig per al cercle i el blau per al quadrat. Però insistim, que cada un pose el color que desitge. 
Cobreix les figures amb al tremp, en el seu just punt de dissolució, procurant aconseguir una tinta plana, que no es note l'empremta del pinzell.
Lògicament aquests sis figures podrien estar fetes sobre cartolina o papers de color. En aquest cas només es treballaria la composició.
Quan s'ha eixugat el foli amb les figures pintades, les retallen i, per equips, o tota la classe si no és molt nombrosa, comencen a enganxar figures sobre el negre, buscant una composició equilibrada, bé siga abstracta, o bé reprodueixen, a base de figures geomètriques, senzilles figures.
Es podran fixar algunes regles per a enganxar, per exemple, de les sis figures que tenen retallades, tria dos per a enganxar en la primera vegada i deixa els altres per a una segona vegada. Els altres van observant el treball que va eixint col·lectivament abans d'enganxar més figures traient partit a les grandàries:: superposant, cobrint part d'una altra figura, iniciant altres formes, etc.
Totes les propostes poden modificar-se en moltes altres paregudes. L'important és la composició de quadres abstractes utilitzant les figures geomètriques.


Treballs alumnat del CP Blasco Ibañez d'Elx:




dimecres, 4 d’agost del 2010

LA DANSA

https://www.rtve.es/play/audios/la-galeria-radio-5/galeria-banistas-cezanne-24-07-10/837720/


“Els colors ...són generadors de llums. Observats davall una llum escassa o indirecta contenen, a més del sabor i la sensibilitat de la línia, la llum i diferències de valors que corresponen al color d'una manera evident...”



Matisse



“...vaig treballar amb fulls de paper de colors a escala de la decoració, canviant-los de lloc constantment com si foren les figures d'un escacs i modificant-les amb les tisores, fins al moment en què per fi vaig obtindre l'equilibri que em satisfeia”
Matisse, sobre “La Dansa” de Merion



ACTIVITAT

És una activitat basada en la música i el color. Ha de desenvolupar-se amb màxima llibertat. Importa avivar la capacitat creativa de les persones a través de la imaginació.

Materials necessaris

· Paper continu
· Calcetins.
· Bosses de plàstic
· Clarions de colors
· Temperes o pintures de dits: roig, groc, blau, verd, negre i blanc.
· Si és possible una paret granulada.
· Música: “Invitació a la dansa” de Carl Weber. Stravinsky. (Al CD)


Recomanem
Veure altres obres de Matisse:









Seria convenient fer alguns exercicis d'expressió corporal.

Insistir en la projecció de la “Dansa” de Matisse i destacar la importància del color, el moviment i les formes de les figures. 

En tres dibuixos de “La Dansa” (fotocòpia de les siluetes adjunta) “traure” un color (blau, roig, verd) en cada un d'ells.










Plantejament de l'activitat

El procés a seguir seria el següent:
· S'escolta la música molt tènue. Mentrestant es formen grups de cinc, o es trien a l'atzar.
· Es col·loquen una bossa de plàstic en cada peu i sobre ells els calcetins.
· Es disposa de poals amb pintura (tots de colors diferents) en el qual han d'untar la planta del peu per a fer empremtes sobre el paper continu blanc que es troba estès sobre el sòl i en la paret. Mentre deixa les seues empremtes en el paper – terra, dibuixa en el paper – paret amb clarions. Es tracta de “dansar” (moviment) amb els peus i les mans i el color.
Altres possibilitats
· Pot fer-se acompanyats i al ritme de la música i anar tallant cada un o dos minuts perquè entren els xiquets i xiquetes.
· Ja sense música, cada persona tracta de realitzar empremtes o traços en la paret d'acord amb la seua percepció musical. No passa res si deixen empremtes també de les mans.
· Recrear “la Dansa” de Matisse. Amb el cos al sòl i sobre paper, adopten postures o formes de dansaires. Es dibuixa la silueta. S'ompli de colors purs i es retalla. Després intentaran fer un gran mural amb aquests retallables.
● Amb les siluetes pintades i retallades fer un gran mural sobre fons negre formant un cercle o una espiral. Amb els trossos que sobren recompondre sobre una cartolina altra dansa.

● Després de veure les obres de Matisse, que es fixen en les figures humanes que hi ha en elles. Fer una recreació. Pintar una cartolina amb franges de colors de ceres horitzontal o verticalment, fer una figura sobre negre, retallar-la i pegar-la damunt de las franges.


Treballs de l'alumnat:





Escoltem a Elvira Méndez en "Radio 5" el que diu del quadre de la dansa de Matisse:





dimecres, 21 de juliol del 2010

L'AUTORETRAT



“La sensació principal que em guia constantment al llarg de l'execució d'un retrat, depèn de la primera impressió que em proporciona la contemplació d'un rostre. Crec que l'expressió essencial d'una obra depèn quasi enterament de la projecció del sentiment de l'artista.
No m'entretinc a detallar tots els detalls del rostre ni a pintar-los un a un. Intente descobrir els seus trets essencials. Després es tracta de recrear-ho tot, tant el rostre com el color d'aquest. Els colors utilitzats en el seu estat pur o bé degradats pel blanc poden brindar-nos grans sensacions”
MATISSE
L'AUTOR
Pintor, dibuixant gràfic i escultor francès (1869-1954). La seua vasta trajectòria s'estén al llarg de tota la primera meitat del segle XX.
Vinculat al fauvisme, un dels moviments artístics abans de l'aparició del cubisme.
La vocació artística de Matisse és tardana i la seua formació està presidida per les influències de Cézanne i dels postimpressionistes.
Un dels seus principis fonamentals va ser: l'expressió per mitjà del color i les relacions entre les distintes tonalitats.
LA PRIMERA MIRADA
Es tracta d'un tema de gran senzillesa, el rostre d'una dona (la senyora Matisse) vista de front, realitzat amb gran economia de mitjans i basat en l'ús i la combinació dels colors purs: groc, roig i blau triats arbitràriament en funció de l'harmonia de la composició. Una audaç línia verda divideix el rostre en dos parts donant-li lluminositat i relleu per la combinació de colors.
ACTIVITAT
La proposta que presentem és àmplia, es podrà modificar segons les característiques de l'alumnat o segons els objectius que ens marquem. Es pot utilitzar lliurement el color (FAUVES), podem fer-ho per parelles, primer un observa el company i ho dibuixa i després, aquest fa de model. És convenient tindre un mural de cartolina negra per a exposar els treballs una vegada finalitzats.
Materials necessaris
  • Folis, quartilles, cartolines, retoladors, ceres, llapis i gomes, pegament de barra, espills xicotets, pintura de dits, maquillatge.
  • Es podrà utilitzar música per a crear ambient.
  • Retrats de l'alumnat (tipus carnet)
  • Fotos de retrats o autoretrats de pintors fauces (Matisse, Derain, Dufy…), Modigliani, Van Gogh, Cézanne.
Recomanem
  • Al tractar-se d'una activitat sobre el retrat o autoretrat, creiem convenient dedicar un cert temps a projectar una sèrie d'autoretrats que els artistes han realitzat al llarg del temps: Caravaggio, Rembrandt, Velázquez, Goya, Matisse, Van Gogh, Cézanne, M. Barceló etc.


  • No cal, dependrà del que ens proposem com a objectiu, donar a conèixer la vida d'aquestos artistes.

Plantejament de l'activitat

Iniciem esta activitat amb una fase prèvia de sensibilització i observació.
Per a això recorrerem a l'expressió corporal. Es tracta de cridar l'atenció de l'alumnat cap al seu propi rostre: tocant-lo, observant-lo, modificant-lo o pintant-lo. Hem de ressaltar la importància de combinar el treball corporal amb el treball plàstic.
“El retrat entès com un paisatge humà. Per a ser més precís, em situe davant d'un espill d'augment, dels que serveixen per a l'afaitat, i explore diverses posicions de la meua cara...”

Carta de Miró a Matisse en 1937







En un foli començarà dibuixant l'oval del cap i afegirà el coll i els muscles. Farà primer el dibuix al llapis.

Posteriorment dibuixarà alguns detalls del rostre: ulls, celles, cabell, nas, boca, orelles. No es tracta de buscar “pareguts”, sinó de descobrir trets essencials.

Al pintar, insistirem tant en els espais interiors del dibuix com en la importància del fons. Es poden ensenyar per a això alguns autoretrats de Van Gogh que resulten molt motivadors per a destacar aquest detall.



Convé permanentment emprar aquest paral·lelisme amb les obres d'art. En aquest cas podem triar diferents possibilitats: decorar el fons, fixar-se en el tipus de pinzellada (llarga, ondulada, punt, vertical, etc)
El nostre paper és portar a l'alumnat cap a un “adonar-se” dels seus propis trets: com són els seus ulls?, com és el seu nas?, com és la seua boca?, com són els seus llavis? i si cabell?...
Comentar-los que és bo modificar un poc els trets. Alguns quadres del pintor Modigliani poden servir d'exemple.


En el moment de pintar, convé que s'obliden del color real. Una vegada més el paral·lelisme amb les obres d'art. Utilitzar la consigna dels pintors fauves: si desitge posar color roig o verd, pose el roig o el verd més intens que tinc en les meves pintures. (Rellegir el text de Matisse o el de Van Gogh).
Es pot pintar amb temperes mesclades amb arena o sal per a pintar els fons per a donar una textura grumosa.
En la classe de llenguatge, es pot plantejar un complement a l'activitat utilitzant la descripció literària, en aquest cas, del seu propi autoretrat.

LA NOSTRA OPINIÓ

Els autoretrats que hem vist responen, en alguna mesura, a la mentalitat de l'època i a la manera d'expressar-se de cada artista. Uns destaquen amb força la línia i el dibuix, altres la llum i les ombres, altres la pinzellada i el color. Però en tots ells, l'artista va més enllà del que és simplement anatòmic o de paregut amb el model. Li interessa sobretot la part psicològica i l'estat interior del model.


TREBALLS DE L'ALUMNAT DE 3r DE PRIMÀRIA





Infantil retrata a Picasso:



Autoretrats infantil:

Entrades relacionades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...