Educar la mirada, la mà i el sentiment.


Quant mes sàpigues mirar fora
mes creixeràs per dins.
Mirar és la forma d'eixamplar
el nostre espai interior.
Eulalia Bosch

Joan Fernández Cursach

Irene Verdú Esparza

diumenge, 7 de juliol del 2024

A Joan Fernández Cursach

Ens ha deixat Joan Fernández Cursach però, com diu Eduardo Galeano, ningú se'n va del tot mentre no mora la paraula.
Joan era una persona plena de paraules, d'imatges i inquietuts.
Per a nosaltres conèixer Joan va ser un descobriment, ens va transmetre la seua pasió per l'art i com fer que els xiquets i xiquetes gaudiren en la classe. Ens feia observar l'obra d'art i parlar dels sentiments que ens emetia.
Ens feia pensar en aquestes preguntes: Com aproximar l'art als xiquets i xiquetes? Com a partir de l'art educar la mirada, la mà i el pensament? Què fer perquè les xiquetes i xiquets, i també els majors, gaudiren davant d'una obra d'art?
Com diu Gombrich:
"L'art no ens fa ni més bons, ni més roïns, ni més feliços...als que el contemplen i analitzen. Però els fa més lúcids, més conscients del que tenen i del que els falta per a omplir els seus somnis i pel mateix més insubmisos amb la seua pròpia condició... i menys aptes per a ser manipulats i domesticats"

El projecte va rebre el premi Melchor Botella de la ciutat d'Elx en 2008. I des d'aquest any han anat afegint-se mestres i escoles treballant el projecte i que han fet possible les 11 edicions de exposicions de Viure la Mirada a la Universitat Miguel Hernández d'Elx

Joan era un excel·lent comunicador que t'enganxava en la seua conversació, intercalada de frases dels artistes i anècdotes personals de la seua trajectòria com a professor d'Art i investigador de expressió artística.
La seua confiança en els beneficis de l'art era absoluta. Ell deia que la educació artística ens fa millors i més creatius.

"L'art serveix per a no deixar-nos envellir; l'art és sempre joventut, força, invenció, són moltes les seues qualitats"
                                         Juan Soriano



A Joan l'art el va mantindre sempre jove. Va viure com ell volia i amb una vitalitat encomiable.



L'últim detall de Joan: va dir que no volia flors al seu comiat, preferia que portarem els seus amics llibres d'art per a infants.



Per Cursach
A més a més, Joan era un pedagog de l’escola de Freinet. 
Portava endavant les tècniques freinet adaptada a l’alumnat de BAT. I, és clar, aplicava aquestes tècniques a l’artística.
Replegue el que diu Freinet sobre l’art infantil, paraules freinetianes-paraules cursachianes:
“L’expressió i representació infantil sorgiran espontàneament de les seues emocions, de la simpatia que experimenta d’una manera natural per tot el que viu i d’eixe sorprenent poder d’animar totes les coses a imatge de la seua pròpia vida”.
                                Antonio Pavón



El meu acomiadament

"Quien nombra, llama.
Y alguien acude, sin cita previa, sin explicaciones, al lugar donde su nombre dicho o pensado, lo está llamando. Cuando esto ocurre, uno tiene el derecho de creer que nadie se va del todo mientras no muera la palabra que llamando, llamando lo trae"
Aquestes paraules d'Eduardo Galeano em fan pensar que jo admire Joan per les seues paraules, les seues creacions artístiques i el seu incansable treball pedagògic.
Les persones bones et donen felicitat.
Les persones roïnes et donen lliçons.
Les persones meravelloses et donen records.
Tenim molts records de Joan


                            Enllaços  Acomiadament https://www.informacion.es/opinion/2022/11/14/juan-cursach-viure-mirada-78448400.html
Exposició conjunta al CEFIRE de Gandia


divendres, 25 de novembre del 2022

Entrades relacionades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...